Vai al contenuto

Visualizzazione di 5 risultati

Territori della parola

Collana di studi linguistici | Col·lecció d’Estudis lingüistics | Collection d’études linguistiques

ODELLEUM – Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (Universitat de Girona)
Iker UMR5478 (CNRS – Université Bordeaux Montaigne – Université de Pau et des Pays de l’Adour)
LEM-Italia – Lingue d’Europa e del Mediterraneo (Università di Teramo)

Mnamon editore, Milano

La collana «Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole», edita da Mnamon editrice (Milano), espressione di un partenariato interuniversitario internazionale, pubblica lavori originali dedicati alla documentazione proattiva (ricerca-azione) delle lingue regionali o minoritarie, anche non territoriali, dell’area euromediterranea. Tale documentazione si realizza attraverso strumenti e chiavi di lettura che valorizzino la dialettica di soggetto, comunità, lingua, memoria, discorso e territorio. Alcuni temi potranno essere privilegiati: toponomastica narrativa, lessicotopografia, vocabolari polinomico-sociali, raccolta della memoria orale ecc.

Otto caratteristiche permettono di collocare «Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole» con chiarezza nel panorama dell’editoria scientifica contemporanea:

a) un forte rigore scientifico. Ogni monografia sarà diretta da una personalità di rilievo nel campo trattato, la quale sarà invitata ad avvalersi della collaborazione di altre colleghe e colleghi. In effetti, le pubblicazioni proposte saranno prevalentemente a carattere collettivo, riflesso di un lavoro di squadra e di un concorso di competenze e punti di vista complementari;
b) una marcata dimensione partecipativa: ciascuna monografia sarà frutto di lavoro sul campo a stretto contatto con le comunità linguistiche interessate;
c) un focus sulla dimensione “locale”: proprio in ragione dell’attenzione posta sul rapporto tra soggetto, lingua, memoria, territorio e comunità, ogni lavoro sarà incentrato su varietà linguistiche molto circoscritte, talvolta ultraminoritarie, o su varianti linguistiche locali di lingue regionali più estese. Inoltre, per gli stessi motivi, ogni “cantiere” di ricerca sarà preferibilmente collegato ad accordi (committenze, talvolta) e compartecipazioni con istituzioni e attori locali;
d) una spiccata vocazione formativo-metodologica: ogni monografia intende essere anche una specie di manuale per il trasferimento di competenze, strumenti e metodologie agli operatori e attori linguistici locali per un salutare – e maggiormente autonomo – prolungamento del lavoro;
e) una sistematica valorizzazione dei testimoni, depositari della varietà linguistica locale, non più occultati ma pienamente valorizzati (videointerviste on line, trascrizione di estratti, fotografie, presentazione del campione ecc.);
f) una particolare cura della leggibilità: corpo dei caratteri non troppo piccolo, note a piè di pagina limitate, uso di un linguaggio mai inutilmente tecnico ma conviviale, nozioni e concetti complessi mai dati per scontato e quindi adeguatamente spiegati (anche perché realmente complessi e controversi, come ad esempio “diglossia”, “plurilinguismo”, “lingua seconda” ecc.). Più in generale, ogni monografia deve essere pensata in funzione di una lettura per quanto possibile agevole e non riservata esclusivamente agli specialisti;
g) una piena accessibilità, fruibilità: ogni monografia sarà edita in versione cartacea e in formato ebook, scaricabile gratuitamente dal sito dell’editore.
h) un approccio “territoriale” alla lingua studiata: comune denominatore a tutti questi volumi è l’idea che la parola viene presa in esame sempre in un contesto territoriale, sociale, memoriale, in una formula: all’interno di un “paesaggio”.


La collection « Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole », publiée par Mnamon editrice (Milan), est l’expression d’un partenariat interuniversitaire international. Elle publie des travaux originaux consacrés à la documentation pro-active (recherche-action) des langues régionales ou minoritaires, même dépourvues de territoire, de l’espace euro-méditerranéen. Cette documentation se réalise à travers des outils et des clés de lecture qui valorisent la dialectique de sujet, communauté, langue, mémoire, discours et territoire. Quelques thèmes et techniques pourront être privilégiés: la toponymie narrative, la lexicotopographie, les vocabulaires polynomiques et sociaux, la collecte de la mémoire orale etc.

Huit traits permettent de situer clairement « Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole » dans le panorama de l’édition scientifique contemporaine en SHS :

a) une forte rigueur scientifique associée à une vocation interdisciplinaire. Chaque monographie sera dirigée par une personnalité de renom dans le domaine abordé, qui sera vivement incitée à impliquer d’autres collègues. En effet, les publications proposées auront majoritairement un caractère collectif, reflet d’un travail d’équipe et d’un concours de compétences et points de vue complémentaires;
b) une remarquable dimension participative. Chaque monographie sera le fruit du travail de terrain mené au plus près des communautés linguistiques concernées ;
c) une focalisation sur ladimension locale. Justement en raison de l’attention réservée au lien entre sujet, langue, mémoire, territoire et communauté, chaque étude sera focalisée sur des variétés linguistiques circonscrites, parfois « ultraminoritaires », ou alors sur des variantes linguistiques locales de langues régionales plus étendues. Par ailleurs, pour les mêmes raisons, chaque « chantier » de recherche sera de préférence régi par des partenariats (et ouvert sur la base de commandes, éventuellement) avec des institutions et des acteurs locaux ;
d) une vocation formativo-methodologique très poussée. Chaque monographie se veut également une sorte de manuel pour le transfert de compétences, outils et méthodologies à destination des opérateurs et des acteurs linguistiques locaux afin de prolonger, de manière bien salutaire – et, qui sait ? pérenniser –, le travail de terrain ;
e) une valorisation systématique des témoins, les dépositaires de la variété linguistique locale, qui ne sont plus occultés mais, bien au contraire, pleinement valorisés (vidéoentretiens accessibles en ligne, transcriptions d’extraits, photos, présentation détaillée de l’échantillon etc.) ;
f) une lisibilité particulièrement soignée. Taille des caractères suffisamment grande, notes de bas de page limitées, pratique d’un discours convivial et jamais inutilement compliqué, explication succincte de notions et concepts complexes (aussi parce que réellement ambigus et controversés, comme par exemple « diglossie », « plurilinguisme », « langue seconde », etc.). Plus en général, chaque monographie doit être pensée en fonction d’une lecture aussi aisée que possible, et non réservée exclusivement aux spécialistes ;
g) une pleine accessibilité. Chaque monographie sera publiée en version papier et mise en ligne en libre accès, gratuitement téléchargeable depuis le site de la maison d’édition ;
h) une approche “territoriale” à la langue étudiée. Le dénominateur commun à tous ces volumes est l’idée que la parole est prise en examen toujours dans un contexte territorial, social, mémoriel, en une formule : dans le cadre d’un “paysage”. D’où, entre autres, l’usage fréquent de techniques cartographiques associées à la documentation linguistique.


La col·lecció «Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole», publicada per Mnamon editrice (Milà), és l’expressió d’un partenariat universitari internacional. Publica treballs originals dedicats a la documentació proactiva (recerca-acció) de les llengües regionals o minoritàries, incloses les no territorials, de l’àrea euromediterrània. Aquesta documentació es porta a terme a partir d’instruments i claus de lectura que posin en valor la dialèctica entre individu, comunitat, llengua, memòria, discurs i territori. Alguns temes i tècniques hi podran ser privilegiats: toponomàstica narrativa, lexicotopografia, vocabularis polinomicosocials, recollida de la memòria oral, etc.

Vuit característiques permeten de situar clarament «Territori della parola / Territoris de la paraula / Territoires de la parole» en el panorama de l’edició científica contemporània en l’àmbit de les Ciències Humanes i Socials:

a) un alt rigor científic , associat a una vocació interdisciplinar . Cada monografia serà dirigida per un investigador de relleu en el camp de referència, que serà convidat a implicar-hi també d’altres col·legues. En efecte, les publicacions proposades tindran preferentment un caràcter col· lectiu, reflex d’un treball d’equip i de la concurrència de competències i de punts de vista complementaris;
b) una marcada dimensió participativa . Totes les monografies seran fruit d’un treball de camp estretament vinculat amb les comunitats lingü.stiques interessades;
c) un focus sobre la dimensió local . Tenint en compte, precisament, l’atenció posada en la relació entre individu, llengua, memòria, territori i comunitat, tots els estudis se centraran en varietats lingü.stiques molt circumscrites, fins i tot ultraminoritàries, o en variants lingü.stiques locals de llengües regionals més esteses. A més, per les mateixes raons, cada treball de recerca estarà preferiblement vinculat a aliances, acords o convenis prèviament establerts amb les institucions i els agents locals;
d) una accentuada vocació formativa i metodològica . Cada monografia esdevé també una mena de manual per a la transferència als operadors i als actors lingü.stics locals de les competències, instruments i metodologies necessaris per continuar – si pot ser, de forma autònoma – el treball emprès sobre el terreny;
e) una valorització sistemàtica dels testimonis , els dipositaris de les varietats lingü.stiques locals, que no són pas ocultats sinó plenament reivindicats i posats en valor (videoentrevistes accessibles en línia, transcripció d’extractes, fotografies, presentació de la mostra de parlants, etc.);
f) una cura particular per la llegibilitat . Cos de lletra no gaire petit, notes a peu de pàgina limitades, ús d’un llenguatge mai inútilment tècnic, sinó agradable, nocions i conceptes complexos no donats mai per descomptats i, doncs, degudament explicats (especialment quan poden ser ambigus o controvertits, com per exemple “diglòssia”, “plurilingüisme”, “llengua segona”, etc.) En general, totes les monografies ha de ser pensades per a una lectura tan àgil i còmoda com sigui possible, i no reservada exclusivament als especialistes;
g) una plena accessibilitat . Cada monografia serà editada en paper i en format electrònic, de lliure accés i descarregable gratuïtament des de la pàgina de l’editor;
h) un plantejament “territorial” de la llengua estudiada. El denominador comú de tots els volums és la idea que la paraula és presa en consideració sempre en el seu context territorial, social, memorial; en definitiva com a part d’un “paisatge”. D’aquí, entre altres coses, l’ús freqüent de tècniques cartogràfiques associades a la documentació lingü.stica.

Langues de publication

  • castillan, catalan, français, anglais, italien

Coordinatori

  • Giovanni Agresti, IKER UMR 5478 (CNRS – Université Bordeaux Montaigne – UPPA)
  • Francesc Feliu, ODELLEUM, Universitat de Girona

Membri

  • James Costa, UMR 7107 CNRS, Sorbonne Nouvelle & INALCO
  • Marcel Courthiade, INALCO, Paris
  • Jean-Baptiste Coyos, Académie de la langue basque, IKER UMR 5478 (Bayonne – France)
  • Vittorio Dell’Aquila, Dipartimento di Scandinavistica, Università degli Studi di Milano
  • Ksenija Djordjević, Université Montpellier III Paul-Valéry, Dipralang (EA 739)
  • Jean-Michel Éloy, Université de Picardie
  • Gabriele Iannàccaro, Dipartimento di Scienze umane per la formazione “Riccardo Massa”, Università degli Studi di Milano Bicocca
  • Georg A. Kaiser, Fachbereich Linguistik, Universität Konstanz
  • Jean Léo Léonard, Université Montpellier III Paul-Valéry, Dipralang (EA 739)
  • Josep Maria Nadal, ODELLEUM, Universitat de Girona
  • Naomi Nagy, Department of Linguistics, University of Toronto
  • Miquel Àngel Pradilla, Universitat Rovira i Virgili
  • Daniela Puolato, Dipartimento di Studi Umanistici, Università di Napoli “Federico II”
  • Matteo Rivoira, Dipartimento di Studi Umanistici, Università degli Studi di Torino
  • Ramon Sistac Vicén, Universitat de Lleida
  • Alain Viaut, IKER UMR 5478 (CNRS – Université Bordeaux Montaigne – UPPA)